L’any 2024 hem viscut alguns dels moments més extrems en relació amb els recursos hídrics. D’una banda, una sequera extrema i de l’altra intenses pluges amb resultats dramàtics. Són situacions que cada cop seran més habituals, i per això cal gestionar-les de manera eficient. N’hem parlat en una jornada amb Mario Ruiz, responsable d’Acció climàtica i ambiental d’Aigües de Barcelona, Xavier Amores, director de la Catalan Water Partnership i Marc Martínez, enginyer de Camins, Canals i Ports de l’INCASÒL.
L’acte, que va tenir lloc a les instal·lacions d’Aigües de Barcelona, va estar moderat per la directora general d’Innobaix, Natàlia Mir. Va ser una reflexió sobre l’ús de l’aigua en els sectors productius i els ponents van proposar solucions de futur i casos d’èxit que ja estan en marxa.
Mario Ruiz va iniciar la seva intervenció donant algunes dades que il·lustren la realitat de l’emergència hídrica. Es calcula, per exemple, que l’any 2030 a Europa l’estrès hídric i l’escassetat probablement afectaran el 50% dels recursos d’aigua. I per això va proposar una solució contrastada, segura, resilient i sostenible: l’aigua regenerada, l’ús de la qual s’ha incrementat notablement en els últims anys. Ruiz va explicar l’abast del Pla Director d’Aigües Regenerades, que implica prop d’un centenar d’empreses, entitats i ajuntaments.
Xavier Amores va presentar el Catalan Water Partnership, un clúster que promou l’ús sostenible de l’aigua, en cooperació amb el sector industrial. Va explicar que, segons l’enquesta sobre aigua i sequera del Ministeri de Ciència i Innovació, un 52% de la població creu que la indústria és el principal agent que contamina les masses d’aigua. A parer seu, la gestió hídrica en els sectors econòmics ha de poder garantir la disponibilitat d’aigua, reduir-ne el consum i millorar-ne l’eficiència. En aquest sentit, el clúster proposa un catàleg de serveis i solucions per a la sequera, disponibles en línia.
L’últim a intervenir va ser Marc Martínez, que va explicar els reptes de l’Institut Català del Sòl a l’hora d’anticipar les necessitats d’aigua de les empreses i finançar-ne la regeneració. Si fins ara les eines se centraven en dotacions, plans especials urbanístics, subministraments alternatius o mesures correctores i compensatòries, en el futur caldria plantejar una gestió específica dels sectors industrials, nous models de col·laboració publicoprivada, detectar les necessitats a través de l’anàlisi de dades i la creació d’un grup de treball d’emergència climàtica en els processos urbanístics.